En un entorn que es belluga a un ritme vertiginós i on no hi ha lloc ni temps per a la contemplació, és difícil escapar-se dels sorolls mundans i acostar-se a sentir el paisatge. Sentir, mirar, olorar… Tot ve a ser el mateix. Espais d’Introspecció és una sucsessió d’escenaris singulars que, a la vegada que conviden a ser admirats, proporcionen la quietud necessària per dirigir la mirada cap a l’interior i escoltar-se. És qüestió de fixar els ulls i deixar que la ment es desenganxi del cos per volar més alt, més lluny, fins que tot roman en silenci. I és llavors, quan només queda el paisatge, que els pensaments es tornen tan nítids com l’aire.